Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
"- Ho entens ara, fill...?
Li hagués agradat dir que no, que seguia sense comprendre on era el problema que dividia i enfrontava la gent del poble. Ni què tenia això a veure amb el tancament de la fàbrica de xocolata.. Però va creure que era millor deixar-ho córrer. El sopar estava a punt i el pare ja li havia amanyagat els cabells.
- Ah! I si et pregunten res, tu mutis, d'acord? És millor passar desapercebut... O digues que són coses de grans i prou. Conforme?
En Llibert va arronsar les espatlles amb un sospir.
- Pensa que, a vegades, val més ser gallina que gall...- va afegir la mare, picant l'ullet.
I, a continuació, va servir el caldo."
3 comentarios:
Una ressenya ben merescuda! No havia rigut mai tant amb una novel·la! Felicitats... i gràcies!!
Adela
Felicitats per la ressenya, cosa difícil d'obtenir en aquests temps en què els espais culturals s'estrenyen cada vegada més.
Gràcies Adela!
I sí, Olga: estic totalment d'acord amb tu. Per sort, però, encara hi ha mitjans que no desterren els valors culturals de la societat.
Publicar un comentario en la entrada