Què sabem del lloc on vivim? El carrer, el barri, la ciutat. I d'aquells que ens envolten? Familiars, amics, companys, veïns. Coneixem realment el nostre origen? Potser menys del que hauríem. Però com distingir què és cert, quan tot allò que saps és el que t'han explicat? Quan ni tu mateix estàs segur de qui ets...?
Sabem que els gens determinen el color dels ulls, del cabell; la complexió física o les malalties que patiràs. Aquesta és una herència innegable. Però i si hi hagués més? Una altra cosa. I si els mal també es pogués heretar...?
En l'Espanya de Franco, multitud de criminals nazis van trobar la seva segona llar. I Catalunya no era una exepció. Centre d'operacions durant la 2ª Guerra Mundial, el país es va convertir també en un refugi després de la caiguda del Tercer Reich. I ho és encara. Només a la Barcelona dels anys 40, hi vivien més d'un centenar d'agents i col·laboradors. Però llavors, ningú ho sabia. Almenys oficialment.
La Sol, amb trenta anys acabats de fer i una mare sobre protectora, es considera una noia corrent. Com qualsevol altra. Però aviat descobrirà que és en els petits detalls de la quotidianitat on s'amaguen els secrets més terribles. I en la ignorància. Mai havia estat interessada en el seu passat, fins que aquest va interessar-se per ella.
2 comentarios:
Sovint els nostres referents de sang són una camisa de força que ens constreny quan el vent bufa contra nosaltres. En efecte, fins i tot Heinrich Himmler va visitar-nos a la recerca del Grial a Montserrat.
Molta sort amb el llançament i rebuda del llibre.
Hi he entrat aquí per casualitat.
Tomás
He vist que t'han donat un premi per aquesta novel·la. FELICITATS!
Em va agradar molt, i ja estic impacient per començar la que acabes de publicar.
Publicar un comentario en la entrada